L’Anomenada hipoteca inversa
Des d’una perspectiva humanista i alhora, almenys aquesta és la intenció, la d’un investigador del Dret, no ens deixara mai de sorprendre la secular facilitat que caracteritza a molts deis nostres homes i de les nostres dones d’&panya per posar la seva confiarn;a en dues institucions que tradicionalment han anat unides: el Notariat i la Banca, i alhora la secular manca de tradició en formular oportunament una consulta previa a l’únic professional llicenciat en Dret, veritablement independent, l’advocat col-legiat en exercici.
Sense valer entrar a posar en dubte l’ingent i valuosa tasca realitzada en nombrosíssimes ocasions i moments de la nostra historia política i jurídica per part del Notariat, és un fet evident que ens trobem, en els moments actuals, davant de dues qüestions de cabdal importancia:
a) D’una banda, el trafic jurídic hipotecari i immobiliari al nostre país esta des de fa anys, i no sembla que hagi de deturar-se, almenys de moment, en un apogeu incessant.
b) D’una altra banda, la tendencia a la consolidació, no només pels nacionals espanyols, sinó també per als immigrants que han vingut al nostre país, en l’adquisició a títol de propietat, de la vivenda que ocupen, essent el pare de vivendes en regim d’arrendament cada cop més reduit.
Llegir treball complet aquí